Fa cosa d'una pila d'anys...cap el 1939, seria, que la meva sogra -llavors una noia jove, vivia en un poble al Camp de Tarragona; Cabra del Camps s'anomena. Amb l'entrada a la zona de les tropes franquistes, es va ocupar un aeroport que hi havia al poble del costat, el Pla de Santa Maria, on hi van destacar uns soldats alemanys. Passats uns dies, van sentir pujar per l'escala -llavors les portes es deixaven obertes, unes passes fortes, de botes. L'ensurt va ser monumental. Eren els soldats que van demanar poder passar una estona asseguts a la vora del foc. Solament demanaven això, sentir l'escalfor de la llar. Imagino que es va fer difícil entendre's, ells no parlaven castellà i la família de la meva sogra amb prou feines. Venien, quasi a diari. Seien, xerraven entre ells i combatien d'aquesta manera l'anyorança de ser lluny de casa seva. Amb els dies van anar agafant confiança i els ensenyaven fotos dels fills, de l'esposa. Fins i tot els van demanar si els podien rentar la roba a canvi d'uns diners. Ells els proporcionaven el sabó -un sabó, deia la meva sogra, que feia olor. Se'ls veia bons nois i molt educats, deia.
Cap el tard, quan ja havien marxat els alemanys, per la porta del darrera trucaven uns altres soldats, els que havien quedat perduts de les seves unitats durant la retirada de l'exèrcit republicà. Estaven emboscats, no feien guerra, solament demanaven alguna cosa per menjar. I ells els donaven el que podien, un grapat d'avellanes, unes sopes de pa...En aquells temps la terra estava dessolada en no haver estat convenientment adobada durant els anys de la guerra. Pobrets, deia ella, feien llàstima, on seran les seves mares? què s'en va fer d'ells? Deien que tenien companys ferits i que no els volien abandonar. Al cap d'uns dies van trobar uns soldats morts -deurien ser els ferits, i els van enterrar en un marge. Sempre i mentre visqué, una veïna del poble que havia perdut un fill a la guerra els portà flors.
D'aquesta història podem concloure com pot arribar a ser a voltes la grandesa de les persones. Ells eren pagesos, gent humil, amb una formació més aviat escassa però dins el seu cor tenien ben assentats conceptes com la compassió, la solidaritat, la caritat. Ells no eren enemics de ningú, solament eren gent corrent que treballava i vivia.
On han anat a parar ara aquests principis? què se n'ha fet d'ells?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada