Aquest país nostre -em refereixo a Espanya, és donat des de fa molts anys i de manera reiterativa, avariciosa diria jo, a l'esperpent, la bufonada. Normalment ha estat sempre mal governat i la corrupció, en major o menor intensitat ha sovintejat pel poder. Fins i tot i mal els pesi als republicans, deia Sánchez-Albornoz que Juan Negrín i tota la seva camarilla, eren candidats a l'escamot de l'afusellament.
Deixant a part qüestions polítiques i centrant-nos en l'esperpent, que tal com hem dit abans, constitueix una de les característiques, juntament amb l'enveja, de la nostra casta dirigent -i perquè no dir-ho de la població en general. Recentment ha arribat al meu ordinador una notícia esfreidora i que ho és en tan i en quan la seva significativitat -aquí cal donar gràcies al meu professor Ignasi Terrades, qui em va ensenyar el que volia dir i la transcendència de les coses significatives . Doncs be, un jove gallec, en Diego Martínez Santos, ha estat premiat per la Societat Europea de Física com el millor físic experimental d'Europa. Qualsevol altre país n'estaria orgullós de comptar amb un jove amb aquest talent. Doncs aquí, el Ministerio de Economía y Hacienda , del qual n'es titular l'ínclit sr. don Cristóbal Montoro li ha denegat una beca al programa Ramón y Cajal, al·legant que no és prou bo per Espanya. Es clar, aquí anem sobrats de talent.
Analitzem. Per què serveix un físic? pot anar al Gran Hermano un físic? pot sortir al Sálvame o al Sálvame de Luxe un físic fent la papallona? No oi? doncs apa, que vagi a cagar al moll o que emigri a Alemanya o als EUA fent gala de l'esperit aventurer característic del nostre jovent, i li donem la beca al fill del fulanito que li devem un favor i el tindrem content.
Quants diners ha costat la formació d'aquest jove?
Senyor Montoro, deixi'm que el proposi per membre de la Molt Il·lustre Germandat de les Orelles de Burro. Pensi senyor ministre que tindrà el goig de sovintejar amb els seus també il·lustre membres. Pròcers de la categoria de Esperanza Aguirre, qui es va guanyar una molt merescuda plaça i per aclamació, quan va declarar que li agradava molt una escriptora anomenada Sara Mago, Xavier Mariscal, gran dissenyador de bunyols i de opinions sempre respectables, Jesulín de Ubrique, inventor de paraules com "en dos palabras, im prezionante", els directors de les maniobres del Prestige , Carles Fabra, constructor d'aeroports impossibles, Luisa Fernanda Rudi, inventora d'idiomes i un llarg etc que no anomenaré per no fer-me pesat.
No cal dir que la pertinència a aquesta Molt Il·lustre Germandat és gratuita. Sobretot no es deixi les orelles de burro que pot passar a recollir quan ho desitgi i que són del tot punt imprescindibles en les reunions que periòdicament se celebren.
Atentament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada